10 cosas que hay que saber del metro de Barcelona

El metro de Barcelona és una d'aquelles xarxes que fas servir cada dia sense mirar-la. Puges a Sants Estació, baixes a Verdaguer, i entremig no penses que estàs circulant per una via més ampla que la de qualsevol altre metro d'Europa, ni que a dos-cents metres del teu vagó hi ha una estació acabada on no ha parat mai cap tren.

Aquí van deu coses que sí que val la pena saber: rècords reals, decisions tècniques rares i xifres que expliquen per què aquesta xarxa és com és. Totes verificables. I si després et venen ganes de posar-les a prova, l'estació del dia t'espera a DailyMetro Barcelona.

1. És l'únic metro del món que combina via ampla i via estreta

L'L1 circula amb ample ibèric, uns 1 672 mm, herència del Metro Transversal, que es va concebre pensant a enllaçar amb el ferrocarril espanyol. La resta de línies de TMB van amb ample internacional de 1 435 mm. I l'L8, d'FGC, va amb ample mètric d'1 000 mm. Segons la Viquipèdia anglesa, aquesta combinació de via ampla i via estreta dins d'una mateixa xarxa metropolitana no es dona enlloc més del món.

La conseqüència pràctica: els trens de l'L1 són visiblement més amples que els de les altres línies, i el seu material mòbil no es pot intercanviar amb el de la resta. Cada línia de la casa té la seva flota captiva.

2. El metro va fer cent anys el desembre del 2024

El 30 de desembre de 1924 es va inaugurar el Gran Metropolità entre Catalunya i Lesseps. Any i mig després, el 10 de juny de 1926, va obrir el Metro Transversal, l'origen de l'actual L1. Dues empreses rivals, dos amples de via, dues numeracions: bona part de les rareses d'avui venen d'aquella competència inicial.

El centenari no va ser només un pastís. TMB va aprofitar-lo per obrir al públic, per primera vegada, espais que mai no es visiten: les estacions fantasma de Gaudí i Correus, l'escala de cargol d'Urquinaona, els tallers de Santa Eulàlia i de la ZAL, el Centre de Control i la subcentral elèctrica de Mercat Nou.

3. Però el tram més antic és de 1863

L'L6 descendeix del ferrocarril de Barcelona a Sarrià, obert el 1863. No va néixer com a metro: es va anar soterrant per trams fins a convertir-se en el que avui agafes a Plaça de Catalunya. Quan diem que Barcelona té un metro de cent anys, estem sent modestos amb una part de la xarxa.

4. L'L9 i l'L10 van sense conductor i circulen per un túnel de dos pisos

L'L9 va ser la primera línia automàtica de l'Estat, el 2009. La solució constructiva és la que la fa singular: en comptes de dos túnels paral·lels, bona part del traçat és un únic túnel de dotze metres de diàmetre amb les dues vies apilades, una a sobre de l'altra, i les andanes encaixades als costats. Per això, en moltes estacions de l'L10, els dos sentits són a plantes diferents.

Quan el tram central estigui acabat, el conjunt L9 i L10 sumarà uns 47,8 km i serà la línia de metro automàtica més llarga d'Europa. La Viquipèdia i els documents del projecte coincideixen en aquesta xifra.

5. A l'L9 encara li falten dotze estacions

El tram central, entre Zona Universitària i la Sagrera, porta anys pendent. Segons el seguiment de beteve, hi ha dotze estacions per posar en servei, i el calendari que ha anat donant el Departament de Territori les reparteix entre el 2026 i el 2029: primer Lesseps, Guinardó i la Sagrera; després Camp Nou, Sarrià, Mandri, Sanllehy i Maragall; i al final Motors, Campus Nord, Manuel Girona i el Putxet.

Mentrestant, Zona Universitària fa de terminal provisional d'una línia que va néixer per no tenir-ne, i que quan es completi hi passarà de llarg.

6. L'estació més fonda té 74 metres i 419 esglaons

El Coll | La Teixonera, a l'L5, és la més profunda de la xarxa. Metrópoli en dona 74 metres, divuit nivells i 419 esglaons entre el carrer i l'andana, i l'ascensor més llarg del metro barceloní, de 63 metres. Alguna font en dona 76: la xifra ballant sol dependre de quin accés es mesuri.

L'estació és tan vertical que TMB hi ha organitzat cronoescalades, curses de pujar els esglaons a corre-cuita. És l'únic lloc de Barcelona on el trajecte més lent no és el tren.

7. Els dissabtes a la nit el metro no tanca

Barcelona no té metro 24 hores, però sí que té una excepció fixa: les nits de dissabte i les vigílies d'alguns festius, el servei és ininterromput fins al matí de l'endemà. Els diumenges, en canvi, es tanca a mitjanit. És una de les poques xarxes europees que resol la nit del cap de setmana sense passar per bus nocturn.

Amb una excepció dins de l'excepció: tres estacions de l'L10 Sud a la Zona Franca tanquen igualment a mitjanit, perquè de matinada no hi puja gairebé ningú.

8. Catalunya valida trenta vegades més que Casa de l'Aigua

Amb les dades de TMB del 2024 recollides al fòrum Transport.cat, Catalunya va sumar prop de 29,8 milions d'entrades comptant L1, L3 i FGC. A l'altre extrem, Casa de l'Aigua, a l'L11, en va fer 46 884 en tot l'any: unes cent trenta persones al dia.

Compte amb la comparació: aquestes xifres compten validacions d'entrada per línia, no viatgers únics, i per tant afavoreixen els intercanviadors. Però l'ordre de magnitud és el que és.

9. El transbordament més llarg fa 256 metres

Segons VilaWeb, canviar de línia a Passeig de Gràcia pot arribar a ser una caminada de 256 metres. La culpa és de la història: les andanes de l'L2, l'L3 i l'L4 es van construir en moments diferents, sota carrers diferents i esquivant aparcaments subterranis. Ningú no va dissenyar mai aquest intercanviador; s'hi va arribar per acumulació.

10. Del metro de Paral·lel surt un funicular

A Paral·lel no cal sortir al carrer per agafar el funicular de Montjuïc: l'andana és dins de la mateixa estació, la tarifa és la mateixa que la del metro i el trajecte fa 758 metres. Tècnicament fas transbordament entre un metro i un funicular sense veure la llum del dia.

Extra: si vols veure com era el metro dels anys vint, ves a Urquinaona, a la banda del carrer del Bruc. Allà hi ha l'última arcada modernista de forja que queda dempeus, sortida dels tallers Ballarín, de les vuitanta que en van arribar a decorar les boques del Gran Metro. La resta van anar caient a partir dels anys vuitanta.

Si vols repassar-ho tot amb el mapa al davant, tens totes les línies i estacions a l'explorador de la xarxa.