Las estaciones fantasma del metro de Barcelona
Siete estaciones nunca inauguradas, nunca construidas o cerradas por la expansion de la red, con año y motivo de cada una.
Sota Barcelona hi ha almenys set estacions de metro que no veuràs mai des d'un vagó: algunes es van construir i no es van arribar a obrir, altres van tancar quan la línia es va allargar i les va deixar sense sentit, i una ni tan sols es va arribar a excavar. Cap és un mite: totes surten documentades a la llista d'estacions fantasma de la Viquipèdia catalana.
Aquí les tens totes, amb any d'obertura i de tancament quan n'hi ha, i el motiu de per què van quedar abandonades. Si vols veure com és avui la xarxa que sí que funciona, tens totes les línies i estacions a l'explorador.
1. Gaudí, l'estació sencera que ningú va inaugurar
Entre Sant Pau | Dos de Maig i Sagrada Família, a l'L5, hi ha una estació completa anomenada Gaudí que mai no ha obert al públic. Segons la Viquipèdia catalana, l'annexió de l'antiga línia II a la línia V en va fer innecessària la parada, i l'estació es va quedar tal com estava el dia que es va acabar de construir.
És, diu la mateixa font, una de les estacions fantasma més ben conservades de tota la xarxa: amb el centenari del metro, el desembre del 2024, TMB la va obrir al públic per primera vegada en visites guiades puntuals.
2. Correus, tancada per fer lloc a Barceloneta
Correus va obrir el 20 de febrer de 1934 entre Jaume I i l'actual Barceloneta, a la línia que avui és l'L4. Va tancar el 20 de març de 1972, quan la línia es va allargar cap a Barceloneta i la parada va quedar massa a prop de la següent per justificar-se, segons la Viquipèdia catalana.
El nom ve de la proximitat a l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, just a sobre.
3. Banc, l'estació que mai no va obrir a prop de la plaça de la moneda
Entre Urquinaona i Jaume I, a l'L4, hi ha una estació anomenada Banc que tampoc es va arribar a inaugurar. Avui TMB la fa servir com a magatzem de material de via, segons la Viquipèdia catalana.
El nom apunta a la proximitat amb l'antiga plaça d'Antoni Maura i l'entorn bancari del nucli històric, encara que la font no en detalla amb precisió el motiu original de la tria.
4. Ferran, tancada perquè quedava a tocar de Drassanes
Ferran, entre Liceu i Drassanes a l'L3, va obrir el 15 d'abril de 1946 i va tancar l'1 de març de 1968. Segons la Viquipèdia catalana, es va tancar per permetre la prolongació de la línia, ja que la proximitat amb Drassanes la feia redundant un cop la línia es va allargar.
El nom ve del carrer Ferran, un dels eixos comercials més antics del Barri Gòtic, just a sobre de l'andana clausurada.
5. Travessera, l'estació que ni tan sols es va arribar a excavar
Entre Diagonal i Fontana, a l'L3, hi havia prevista una estació anomenada Travessera per no deixar un tram massa llarg sense parada intermèdia. Segons la Viquipèdia catalana, la distància entre Diagonal i Fontana no era prou gran per justificar-la i finalment no es va construir mai.
És l'única de la llista que no arriba ni a la categoria de «tancada»: és, literalment, un buit al plànol que no ha existit mai.
6. Bordeta, absorbida quan la línia va arribar a Torrassa
Bordeta, entre Plaça de Sants i l'antiga Bordeta Cotxeres a l'L1, va obrir el 10 de juny de 1926 i va tancar el 23 de desembre de 1983. Segons la Viquipèdia catalana, el tancament va arribar quan la línia es va allargar fins a Torrassa i la proximitat amb Santa Eulàlia la va deixar sense raó de ser.
Avui la parada activa més propera en aquell tram és, precisament, Santa Eulàlia.
7. Bordeta Cotxeres, traslladada i rebatejada com Santa Eulàlia
Bordeta Cotxeres va obrir l'1 de juliol de 1932 i va tancar el 5 de juliol de 1980, segons la Viquipèdia catalana: no per manca d'ús, sinó perquè es va traslladar físicament a l'emplaçament actual i es va rebatejar com Santa Eulàlia, a l'L1, per permetre la prolongació de la línia.
És l'únic cas de la llista on l'estació no va desaparèixer del tot: va canviar de lloc i de nom, i encara hi circulen trens cada dia, només que uns metres més enllà.
| Estació | Línia | Obertura | Tancament / estat | Motiu |
|---|---|---|---|---|
| Gaudí | L5 | Mai inaugurada | Conservada, tancada al públic | Fusió de línies II i V |
| Correus | L4 | 1934 | 1972 | Prolongació cap a Barceloneta |
| Banc | L4 | Mai inaugurada | Magatzem de material de via | No es va arribar a obrir |
| Ferran | L3 | 1946 | 1968 | Proximitat amb Drassanes |
| Travessera | L3 | Mai construïda | Inexistent | Distància insuficient entre estacions |
| Bordeta | L1 | 1926 | 1983 | Prolongació fins a Torrassa |
| Bordeta Cotxeres | L1 | 1932 | 1980 (trasllat) | Rebatejada com Santa Eulàlia |
Cap d'aquestes set parades no es visita amb un bitllet normal de metro. Les úniques ocasions conegudes en què el públic ha pogut entrar han sigut visites guiades puntuals de TMB, com les organitzades pel centenari del desembre del 2024. Si vols jugar amb les estacions que sí que estan obertes, l'estació del dia t'espera a DailyMetro Barcelona.
Preguntes freqüents
Es poden visitar les estacions fantasma del metro de Barcelona ?
Només en ocasions puntuals, amb visites guiades organitzades per TMB, com les del centenari del metro el desembre del 2024. No s'hi pot accedir amb un bitllet normal.
Per què hi ha estacions que mai van obrir ?
En la majoria de casos perquè els plans de línia van canviar mentre s'excavaven: fusions de línies (Gaudí) o revisions de la distància necessària entre parades (Travessera) les van deixar sense funció abans d'estrenar-se.
Quantes estacions fantasma té el metro de Barcelona ?
La Viquipèdia catalana en documenta almenys set entre estacions mai obertes, mai construïdes i tancades: Gaudí, Correus, Banc, Ferran, Travessera, Bordeta i Bordeta Cotxeres.
Quina és la diferència entre Bordeta i Bordeta Cotxeres ?
Bordeta va tancar sense reemplaçament directe. Bordeta Cotxeres, en canvi, es va traslladar de lloc i va reobrir amb el nom de Santa Eulàlia, que encara funciona avui.
On és l'estació fantasma de Gaudí ?
A l'L5, entre Sant Pau | Dos de Maig i Sagrada Família. Es conserva sencera però mai no ha obert al públic de manera regular.